Històries apassionants, meravelloses, poètiques, lúdiques, socials, de superació personal, simples… Infinites.

És allò que escolto quan pregunto a qualsevol músic amateur sobre la seva música. Tant si parlo amb noietes de 12 anys com amb jubilats, tant si van aprendre a tocar el seu instrument de nens com de grans, sigui quin sigui el seu nivell i el seu instrument, pianos, violins, oboes, trompetes, guitarres, acordions, la veu… Joves estudiants de música, adults autodidàctes o gent que fa anys que no ha fet una classe.
Així que aprofitant el VIII Curs de Música de Cambra, he començat a publicar les històries d’aquells que les vulguin compartir.

En aquesta edició del curs vam tenir dos participants que venen de la cultura popular, de la música tradicional de carrer. Per ells la festa va ser lo primer, i després, la música. Amb els instruments tradicionals no els preocupa si ho fan bé o malament.
Des de la nostra associació volem que la música sigui una celebració, una festivitat, en lloc d’un patiment, quan ens posem davant del públic. Els que venim de la clàssica podem aprendre molt d’ells!

Aquestes són els històries que us aniré presentant en les properes setmanes:

• Poètica. Quim, oboista.
• Sense paraules. El Duo PianoCell: Júlia, pianista i Laura, cellista, 12 anys
• Social. Montse, Badalona, violinista
• La festa i la superació personal. Carles, Badalona, flautista
• Compenetrada, simple. Pere, saxofonista i Jesus, guitarra

A tots aquells que vulgueu compartir la vostra història, us animo a fer-ho. Contacteu amb nosaltres!
I no deixeu passar l’ocasió de comentar les històries dels altres.