En Quim és un metge de Mataró que s’acaba de jubilar.

De sempre li ha agradat la música tot i no venir d’una família musical. Després d’acabar els estudis de metge, de jove, va estudiar solfeig per poder llegir una partitura i tenir una idea del llenguatge musical. Es va enamorar de l’oboè al escoltar un solo en una película i encara que d’això fa uns deu anys, no és fins ara, jubilat, que s’hi pot dedicar.
Aquest any es va apuntat al curs de música de cambra sense pensar-s’ho dues vegades. Va ser molt emocionant escoltar-lo tocar al concert final. Era la seva primera vegada davant del públic.
“I un dia vaig sentir per casualitat un solo d’oboè. Em sembla que era en una película, “Mort a Venècia” i ostres, em va enamorar, aquell so. Si algun dia toco un instrument aquest seria per mi el preferit”
“(Amb la música de cambra pots) tenir una visió/audició de la música molt més general i molt més rica. Això m’està agradant.”
Crec que segurament molts de nosaltres podriem compartir la història del Quim. La fascinació per la descoberta del “nostre” instrument, una revelació clara i diafana: aquesta és la meva veu, aquest és el meu instrument. La descoberta fascinant del que és la música de cambra, una comunicó d’esperits, un diàleg entre diferents veus, una cosa extraorodinària mai experimentada.
M'agradaM'agrada