La Montserrat és violinista. De Badalona, encara que viu a Barcelona.

Feia anys havia estudiat piano i música classica i trobava a faltar la part social de tocar un instrument. Això ho ha trobat amb el violí. Socialitzar amb el violí, per ella, és poder tocar en diferents estils, clàssica, folk, jazz, poder fer que la gent balli, canti, i poder tocar amb altres músics.
“Tocant més tradicional veus que serveix per a què la gent balli. No m’ho pensava, em va sorprendre, sempre l’havia associat a concerts, clàssica. Això és lo que més m’ha enganxat.”
“El violí és un instrument que engresca molt, que convida a altres instruments, de corda o no, que també participin. És com mantenir una conversa amb els amics, a través d’aquest instrument.”
One thought on “Història social”