El passat dissabte 6 d’Agost es va organitzar la ja 10ena edició de la Ruta Literària i Musical pels carrers de Crespià. Enguany, per primera vegada, entre els més de 40 poetes i músics, hi van participar varis artistes de la xarxa ClàssicAmateur. L’esdeveniment va arrencar al pati de Cal Xai, on després de la inauguració per part de l’alcalde vam poder gaudir d’unes quantes peces musicals i poemes a la fresca.

Tot seguit, van continuar els recitals dintre de la històrica esglèsia de Santa Eulàlia. Es respirava un ambient molt distès, ja que el públic consistia en gran part de participants i amants de l’art en el sentit més ample de la paraula, creant una barreja d’estils diferents i actuacions amb un caire molt íntim i personal.

Els 5 participants de ClàssicAmateur van donar una petita mostra de peces des del barroc fins al principi del segle XX amb un conjunt de violí i cello, un altre de violí i viola i finalment una guitarra clàssica.

Després dels recitals a l’esglèsia, el recorregut va continuar per diversos punts del poble fins acabar al bar La Trobada, on s’havia preparat un petit sopar popular.

Tots els participants van ser obsequiats amb un detall que incluía un pot de la famosa mel de Crespià i una capseta de nous de la varietat, com no podia ser de cap altre manera, Crespiana.

Destaquem que aquesta desena edició es va organitzar en honor al molt estimat Manel Bielsa, qui ens va deixar l’any passat, després de tants anys sent el fotògraf d’aquest esdeveniment.

Thomas Bové, violí 

El passat dissabte 6 d’agost, Crespià va bullir  durant tota una tarda de poesia, performances i música durant unes hores, amb un acompanyament de trons llunyans. Vàrem tenir el plaer de conèixer més músics de les terres gironines, i a més d’una bona rebuda ens vàrem endur un dolç record (mai més ben dit) , consistent en mel i anous de terres Crespianes.

Eva Alsina, viola

És una bona experiencia treballar en un entorn diferent, amb diferent acústica I diferent públic. 

Mara de la Concha, guitarra

Jo vull tocar La Berceuse de Glière, em digué en Thomas ben convençut, determinat i sobretot, il·lusionat. Uff que té tela la berceuse , però és tant bonica… vaig pensar jo. Amunt i avall, ara a Figueres, ara a Crespià, després d’assajos intensos aconseguírem tirar-la endavant.

Arribat el dia, al bonic poble de Crespià ens reunim més de 40 participants, entre poetes i músics. Es respira un ambient festiu, d’alegria i celebració de l’estiu; ganes de viure i agermanar poesia i música. A l’església de Santa Eulalia –amb una acústica que ens afavoria als instrumentistes de corda– vàrem compartir, a la fi, i amb una bona audiència, la nostra primera audició pública de la Berceuse, de Reinhold Glière, que, tot s’ha de dir, ja l’haviem fet una mica nostra.

Gràcies a la Consol de Crespià, que any rere any, pren les brides d’una iniciativa tan enriquidora com creativa, amb la qual dóna vida al poble, però també ales a aquestes ànimes amb ganes d’expressió artística.

Bet Prats, violoncel