La Maria toca el violoncel i és de Tortosa, de les terres de l’Ebre.
Aquesta entrevista va ser feta el setembre del 2021 a l’Aplec que vam fer a Pontós, a l’Empordà, a les terres de tramuntana. La Maria va creuar tot Catalunya per venir a fer una mica de música.
Ella mateixa ho diu:
M'encanta la música!

Aquesta és la seva història:
Quan sentia el cello m'omplia, me quedava prendada d'ell, se me n'anava més l'olla. Era xulo. M'agradava escoltar-lo. Molts. Però com tots no pot ser, este era el que més m'atreia. Atracció. Sí.
De petita se sent fascinada per les bandes que toquen pel carrer. D’adolescent va fer cosetes, però se li va quedar com una cosa pendent.
Jo crec que volia ser músic, però en el moment d'escollir una carrera, vaig pensar que els meus pares me dirien que uf! d'això no es viu, i estes coses, i ho vaig descartar. Sense dir-los-hi, però pensant això.
Quan tenia 30 anys me vaig cansar de repetir-me "ai, algun dia hauria de tocar el cello, perquè en tinc moltes ganes". Total que em vaig comprar un cello, vaig buscar una profe i vaig començar a tocar. Als trenta.
Llavors vivia a Barcelona, però al tornar a Tortosa troba que és difícil trobar professor de cello si no és al conservatori, així que
acabo de preparar l'elemental, faig la prova d'accés i intento fer el grau professional i així va anar.
I aquesta és la gent amb la que toca:
En la família som uns quants música amateurs i llavors quan mos ajuntem intentem fer alguna coseta.
Toca amb la Simfònica de les Terres de l’Ebre, on es dona espai per tocar professionals amb amateurs. Treballen per produccions, fan una trobada de cap de setmana i després una sèrie de concerts.
Tocar en una orquestra és una experiència fenomenal, és molt enriquidor. I quan sona i estàs allí dins és una sensació molt xula.
Amb lo del covid s'ha trencat tot una mica.
Pels reis es regala una web amb partitures amb l’orquestra o el piano on té diferents opcions de velocitat, de selecció dels instruments que sonen…
No és ideal, és més xulo tocar amb algú.
Sí, li agradaria trobar gent per tocar amb una mica de continuitat.
Ara canto al cor Flumine. Ells porten 25 anys, han complit este any. Jo porto amb ells des de l'any passat. És també molt xulo. Ahí sí que quedem cada setmana i tenim l'oportunitat d'anar treballant repertoris concrets més profundament i intentem fer algun concert.
Merci i bona sort Salut Consol
M'agradaM'agrada