Aquí teniu una altra xerrada del cicle #conversem
La Carla i la Júlia parlen de la música com a esdeveniment social. Al minut 9 comença la conversa entre la Carla i en Pol Gerbeau, impulsor i ànima de les schubertíades.
Aquí teniu alguns del comentaris i els temes dels que han parlat
L’elitisme i la separació entre música clàssica i música popular
Entre música clàssica i música pop, sempre m’ha obsessionat i m’ha intrigat molt perquè posem una distància tan gran entre aquests dos móns. Sempre he intentat que estiguin molt més propers del que estan avui en dia.
“És que jo no hi entenc de música clàssica”. No he sentit mai ningú que em digui “no, és que jo no hi entenc de Bruce Springsteen”
A la música clàssica li falta adaptar-se als temps.
Quan la música té algo afegit, pot conectar més. Si hi ha imatges afegides, si hi ha una cervesa amb uns amics afegida… per mi, sumar, és sempre millorar.
Les schubertíades
A la primera schubertíada, al acabar, ens vam mirar amb la Cristina i vam dir: això és imparable. N’hem fet dotze, i espero que properament es reprenguin.
Hi ha tants perquès com persones que assisteixen a les schubertíades.
Els meus perquès:
- a la música clàssica li falta una banda intermitja per la gent que no acabem de començar però no som professionals. Aquesta part de gent estem una mica abandonats.
- I un altre motiu és tornar als orígens, a les schubertíades de Schubert, que és divertir-se fent música amb zero formalismes, que la música és de tots, sense elitisme.
Les schubertíades han creat un teixit humà com jo feia temps que no veia, molt bonic, de gent molt maca, i es crea un ambient meravellós.
Totes les idees són benvingudes a les schubertíades. Qualsevol idea bona, de fer trencadissa, de posar les coses upside-down en la música clàssica, welcome
Clàssic A mateur de Catalunya 