Fer música pel plaer de fer música

Ahir vaig participar del Piano a l’hort, a Maçanet de la Selva. No sóc músic i vaig sentir la música dins meu, i això em sembla espectacular perquè me’n fa partícip d’una manera que no esperava. Vaig veure-hi dones i homes amb força units per la música des de nivells i entusiasmes diferents, i altres homes i dones que els escoltàvem primer amb una ingenuïtat infantil i, després, implicats i sabedors que també formàvem part d’aquella camaraderia creada a la sala del piano, gràcies a la música i gràcies als amfitrions, amables i acollidors.

Jordina, melòmana

Hem fet la segona sessió de “El piano a l’hort”. Erem unes vint persones entre intèrprets i oïdors.
En podríem destacar la qualitat musical -que n’hi havia- però, per sobre de tot, cal destacar l’escalfor humana que es va desprendre a tota hora. Encara que molts dels assistents no ens coneixiem personalment, el grau de companyonia que es va crear va portar a allò tant desitjat de poder tocar en públic d’una manera distesa, amb no més pressió de la necessària, amb moltes ganes de fer-ho bé però sense patir l’angoixant por escènica.
El resultat, doncs, va ser poques equivocacions, bon nivell general i moltes rialles. Perquè la música, tant important a les nostres vides, si a més a més va condimentada amb felicitat, no té parió.
Hi tornarem aviat.

Judit, amfitriona i pianista

Doncs nosaltres vam trobar que el petit format , tant proper, és encantador, les músiques bones/molt bones (ens vam quedar amb la boca oberta amb Sakamoto). La sala i els anfitrions sensacionals.

Fredi, flautista

Sempre torno, sempre que vaig a aquestes activitats – les schubertíades, els pianos a l’hort – de fer música pel plaer de fer música, tan motivadores, recordo perquè estic fent música, perquè em planto davant un instrument a invertir hores i a estudiar alguna cosa. És per aquesta comunió i aquestes ganes de compartir amb el públic però també amb els companys amb els que toco.

Pau, pianista

Ahir vaig participar per primera vegada a una schubertiada. Amb la flauta travessera vaig fer conjunt amb la M. Àngels al piano i en Thomas al violí. Va ser una experiència fantàstica. Inoblidable tant pel bon ambient com per la qualitat dels participants. En fí, que de ben segur repetiré. Felicitats a la Judith i a la Cristina per la bona organització.

Carlos, flautista

Coincideixo totalment amb tu, Carlos. Vaig tenir molt bones sensacions i pel que he sentit dels que venien només de públic, també van gaudir moltíssim. Així que ha estat tot un èxit. Felicitats Judith i Cristina! 🎊🎉🎶🎵

Thomas, violinista

La Judit ens va tornar a obrir les portes de casa seva.
Aquesta vegada erem poquets, i el clima familiar que es va crear tant dels que tocàvem com dels que escoltaven ens va permetre disfrutar i gaudir d’una tarda molt especial.

Mª Àngels, pianista

La música del piano, la flauta, el violí, el violoncel i l’oboè amb les seves harmonies ens van acompanyar la tarda plujosa i grisa de març, quina delícia!

Laia, oboista

Fotografies: rafelbosch.cat

Foto de capsalera: Rosa Rosell

Deixa un comentari