Schubertíada a les Esmandies
Les Esmandies, casal de barri de Mataró
14 de gener, 2024

És diumenge a la tarda. Fa relativament poc que hem acabat de dinar i fer una mica de sobretaula.
Instintivament, miro el rellotge: Ups! Ja són les 4!…
Doncs vinga! Recollim una mica, em canvio de roba, agafo el meu oboè i un faristol i faig via cap a Les Esmandies. Avui hem quedat amb les companyes i companys de Clàssica Amateur de Catalunya per fer la primera Schubertíada d’aquest 2024, justament a la ciutat on resideixo: A Mataró.

Surto al carrer. La tarda és gris meteorològicament parlant, però no fa massa fred. Durant els poc més de 20 minuts que tinc de trajecte a peu, penso la sort que he tingut: Debutar en una Schubertíada i “jugant -en aquest cas tocant!- a casa”!! Somric. Tot i ser purament fruit de l’atzar, no puc evitar de sentir-me en aquests moments una mica privilegiat!

Amb temps suficient arribo al bonic casalot de Les Esmandies reconvertit avui en Casal de Barri.
Hi entro. Ja hi ha gent que es reparteix entre dues sales laterals: una per a guardar els instruments i altre material i l’altra on deixem el que cadascú ha portat per fer un petit piscolabis quan acabem. En una tercera sala annexa se senten ja les primeres notes de més d’un solista afinant i també alguns petits grups fent el darrer assaig… Arriba el moment de les salutacions, presentacions, retrobades… tot en un ambient de “bon rotllo” encomanadís.

Amb notable puntualitat la Bet i el Manuel presenten l’acte i expliquen breument qui som i què farem avui. Ens trobem a la sala central on convergeixen totes. De disposició allargassada amb parets de pedra vista i sostre de volta. Sense gairebé cap dubte: l’antic celler de la casa pairal…
Comencen les audicions amb un trio de guitarres i tot seguit anem intervenint tots els presents. La
conjunció de les característiques de la sala amb una il·luminació indirecta, però suficient i la seva bona sonoritat juntament amb el fet que aquesta vegada no som molts, determinen que es crei un ambient notablement agradable, distès i fins i tot intimista… Les peces es van succeint una darrera l’altra sempre precedides per una breu presentació de l’intèrpret…

Realment no importa el nivell musical de cadascú ni si hi ha errors o alguna nota fora de lloc… Em queda ben clar que hem vingut a tocar i a passar-ho bé per sobre de tot!!

Quan em toca a mi, curiosament els petits nervis previs gairebé s’han foragitat!… toco la peça que hem preparat a trio. Molt bones sensacions!…

Un cop ja fetes totes les actuacions arriba l’hora del “tutti”. En aquesta ocasió la peça triada és el
“Mombasa beat” una composició de Peter Martin amb un swing d’inconfusible arrel africana. En honor a la veritat crec que ens ha quedat prou bé, repetint només una vegada!!, i això que per a més d’un era pràcticament de “lectura vista”!!

Acabem tots ben contents i satisfets d’haver gaudit de la música compartida.
Ha estat una experiència per a mi que ha superat, i de bon tros, les expectatives que en tenia
prèviament i així ho comento amb els col·legues músics mentre gaudim del piscolabis.

Quan retorno a casa recordo una frase de la convocatòria d’aquesta Schubertíada: “No busquem el
virtuosisme sinó la passió”. I tant!, em dic …

Realment la passió per tocar i fer-ho en un ambient com el que s’ha creat aquesta tarda, ho pot tot!!

Quim Martorell, oboè, Mataró