El Gran Chaco es queda petit

La darrera schubertíada al Chaco celebrada el passat 29 de desembre, va comptar novament amb un èxit de convocatòria envejable. Fidels a l’habitual cita en aquest deliciós racó del Maresme, la família musical del Chaco va demostrar un cop més que és capaç de continuar sumant indefinidament nous schubermaníacs.

En aquesta ocasió en Pol va presentar una nova proposta de format, oferint la possibilitat d’incorporar imatges projectades i nous elements sonors. D’aquesta manera, els participants poden suggerir algunes pistes més sobre allò que volen comunicar i transmetre al públic amb l’interpretacío de cada peça.

En l’acte, vam poder escoltar obres de compositors com Grieg, Haydn, Bach, Mendelssohn, entre altres. Hem de destacar l’Andante Festiu de Jean Sibelius i l’extraordinària versió el Panis Angelicus de Frank.
En aquesta ocasió es va poder observar de manera notòria el gran efecte “snowball” que la màgia d’aquestes trobades musicals està provocant, descobrint nous músics i cantants, que des del segon 1 tenen l’escalf i la bona rebuda dels més veterans del grup.

Les “Schubertíades al Chaco” comencen ja a ser un referent i lloc de peregrinació dels amants de la música clàssica, l’art i la cultura a la màxima expressió.

Per acabar la crònica, és important destacar l’efecte que provoca l’haver estat present a una trobada d’aquesta magnitud, i és, ni més ni menys, que el desig de voler més i més i repetir repetir i tornar-hi, es clar.

Antoni Sway

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s