El passat 28 de setembre va tenir lloc al local social de Cabanes el segon Concert de proximitat, organitzat per l’associació de Potamolls de Cabanes. Es tracta d’una iniciativa que busca trencar les barreres que acostuma a haver-hi entre el públic i els intèrprets als concerts de música clàssica, aquest cop amb uns músics amateurs vinguts d’arreu de Catalunya.

Cal destacar la implicació del poble i l’entusiasme amb què l’entitat va organitzar l’esdeveniment, cuidant al màxim tots els detalls, i també el seu poder de convocatòria, ja que l’assistència va ser tot un èxit. El concert va tenir un caràcter desenfadat i pedagògic i va cercar la interacció entre els músics i els assistents en tot moment. L’actriu Anna Sanz va ser l’encarregada de conduir el concert i va encetar la vetllada llegint unes definicions sobre el concepte del “concert” i convidant al públic a triar quina creien la més adient per a l’ocasió. Quatre joves cabanencs d’allò més simpàtics es van encarregar de presentar tots els grups i d’esbossar unes breus pinzellades sobre les peces que el públic va poder sentir. 

Els colors càlids i les canyes típiques de Cabanes decoraven el local social tot donant-li un posat elegant per a l’esdeveniment musical. Amb una il·luminació íntima i una disposició dels músics en semicercle envoltats pel públic, la música va sonar fent honor a la proximitat a què al·ludia el nom del concert. Es respirava la il·lusió dels organitzadors i dels músics amateurs –alguns tot just s’acabaven de conèixer-, i també l’inevitable i entranyable nerviosisme potser inexpert d’aquell instrumentista que estima la música però no està gaire avesat a la interpretació en públic.

Els assistents van poder gaudir d’un breu i dolç passeig per diferents èpoques de la música. Cronològicament, primer trobem una peça del barroc italià de la mà del Trio Corelli, format per una flauta, un violí i un cello, que va interpretar la Sonata da Chiesa op. 1 núm 2 en Sol menor, i després el Quintet Giordani, que va optar pel Quintet num.5 amb clavicordi en do major de Tommasso Giordani. En primer lloc, el públic va poder sentir els contrastos dels quatre moviments que establí Corelli (lent-ràpid-lent-ràpid) tot assaborint els moments més lírics dels moviments lents i l’explosió de color dels més ràpids.

En segon lloc, el quintet format per una flauta, clarinet, violoncel, clavicordi i violí, va interpretar el quintet de Giordani, autor de l’ària Caro mio ben. Es tracta d’un quintet amb una melodia dolça i deliciosa en tots els seus moviments. El so melós del clavicordi ens transporta a èpoques passades i ens fa volar per l’elegància de qualsevol cort del segle XVIII.

La formació consolidada dels Exa Trio, que sempre s’atreveixen amb Haydn, un dels màxims exponents del classicisme, va traslladar al públic uns quants anys més endavant respecte els autors barrocs. En aquesta ocasió, el trio maresmenc format per una viola, violí i flauta, va interpretar el London trio núm.1 en do major del ja citat compositor vienès. Les seves mirades i somriures denoten una complicitat d’aquells músics que estan acostumats a tocar junts i gaudeixen fent música.

El Duet Empordanet, en canvi, va aportar un toc una mica més modern i contemporani a la vetllada i va fer de contrapunt al barroc i al classicisme, amb els compositors Kaspar Kummer i Nick Homes. El primer compositor, nascut a Alemanya al segle XVIII, tan sols s’allunya uns anys de Haydn.  El ritme blues de Homes va aconseguir fer picar de mans als assistents i encomanar-se de l’energia dels músics de l’Empordà. Tant la flauta com el clarinet van reivindicar el paper del clarinet a la música i van insistir en la dificultat de trobar peces per a aquest instrument.

Com a cloenda del concert, tots els músics van interpretar dues peces del músic gironí Tomàs Fletxa creades ex professo per a aquest esdeveniment. En primer lloc, el compositor va presentar la seva primera peça, una sardana anomenada Cap a la llibertat, i la va continuar el Cànon trencat, seguint aquest ordre tot fent una enginyosa al·lusió a la present situació social i política de Catalunya. Amb promeses de projectes futurs carregades d’il·lusió i noves relacions entre els músics i el públic, tots els assistents van poder corroborar el poder màgic i indiscutible de la música, capaç de trencar qualsevol barrera i unir a persones ben diferents que només cerquen sentir la carícia de la bellesa de la música. 

Alba López Patricio