Poder tocar amb altra gent és un luxe.

Josep Mª, piano

M’ho passo molt bé aquí. Al curs anual som sempre els mateixos, en canvi aquí anem canviant. Està molt bé anar canviant. A mi m’agrada tocar amb gent diferent.

Carme, violoncel

Aquest any anem canviant. No sóm sempre els mateixos. Ara som uns quants amb un profe, ara uns altres quants amb un altre profe. La gent i les obres van variant.
Toques amb gent diferent, en uns grups som tres, en altres som sis. Canvia molt ser tres que ser sis! És molt guai, i em sap greu no ser-hi un dia més, perquè haguéssim consolidat tot això que toquem.

Glòria, piano

un parell de vídeos
algunes fotos

Aquest any he tingut el privilegi d’assistir a la segona edició del Curs de Música de Cambra del trio Giuliani, amb el violoncel com a instrument, que fa dos anys que he començat a estudiar.

Classes

Es van muntar uns quants grups d’alumnes que rebien classes amb els diferents professors. Aquesta flexibilitat i obertura trobo que és molt interessant per diverses raons:

• la primera és que amb cada professor reps uns inputs i aprens coses noves i diferents, per la qual cosa s’integra i es complementa tot.
• I la segona és que interactuant amb altres músics també et col·loques en un lloc de contínua adaptació i coneixença d’altres instruments i formes de tocar.

Sessions de conjunt

Per si no n’hi hagués prou, hi havia també les sessions de conjunt, on tocàvem tots els músics altres peces més orquestrals. Aquí la feinada per part de l’Eduard i el Gabi, que són els dos profes que ens van dirigir, encara va ser molt major.

Audicions

I com a cirereta vam tenir les audicions de:

• el trio Giuliani, format pels tres professors, l’Eduard, el Pep i el Gabi,
• el Meret Duo, integrat per la Sílvia i l’Eduard,
• i el trio ARTenBRUC, format per alumnes del Bruc Obert, la Sílvia, el Miquel i la Marta.

En fi, tot un luxe poder-los escoltar ja com a oients, de forma interactiva i íntima, explicant-nos les obres escollides, les dificultats superades i els aspectes a millorar.

Els professors

Respecte als tres professors, un deu pels tres, i m’explico:

• Per ser didàctics:
  • per les anàlisis musicals del Gabi, desgranant els frasejos, on fer contrastos i diàlegs amb alternances de veus, les dinàmiques, forts i pianos, on i com fer ornaments, amb trinos o fer més llarga una nota i l’altra més curta, on fer ritardandos i esperar a la primera veu per caure tots alhora;
  • per insistir amb la pulsació prèvia d’una peça abans de començar-la que el Pep recomanava, o com fragmentar els passatges difícils per no esquivar-los de pressa i corrents;
  • per la insistència de l’Eduard en què la música parli, declami. L’impuls emotiu, el sentit musical.

• Per ser tranquils i pacients: explicar una vegada i una altra el que calgui fins a entendre-ho i fins a aconseguir fer-ho.

• Per transmetre la seva passió per la música: les notes no són res si no hi ha la intenció de transmetre una emoció, d’explicar una història.

Com a resum, ha estat un regal, i em sento molt agraïda, espero que hi hagi moltes més edicions!

Maria Rosa, violoncel