📻 Uns dies abans del micro-festival, Canet Clàssic va protagonitzar un parell d’espais a la ràdio:

• el programa “Assaig General” de catalunya música va fer una entrevista a en Manuel, impulsor i organitzador del festival. Aquí el podeu escoltar (6 minuts).
• el programa “ACPOsta cultural” de radio canet, va fer un especial d’una hora, entrevistant a gairebé tots els grups participants. Aquest és l’enllaç per escoltar-lo (una hora).

🎬 Al nostre gairebé nou canal de youtube hi hem pujat molts vídeos del micro-festival. Hi trobareu una llista de reproducció amb tots ells, i també, aquest petit tast.

Com se sol dir: feu likes ❤️, comenteu ✍️ i sobretot, subscriviu-vos 🛎️.

📷 La Rosa Rosell, fotògrafa amateur, va disfrutar del micro-festival amb la seva càmera. Aquesta és una selecció de les fotos que va fer:

📜 Un dia, fa mesos, em truca en Manuel, contrabaix, de Canet de Mar i em diu: “Somnio amb un festival de música de cambra amateur i com que no existeix i no sembla que ningú estigui per la feina, he decidit organitzar-lo. Què et sembla la idea?”. I jo, piano, de Barcelona, li dic: “Ostres, doncs jo tinc moltes idees, però no tinc capacitat per portar-les a la realitat”.
I és així com ClassicAmateur es va trobar amb ACPO i amb uns quants amics, de reunió en reunió, algunes virtuals, d’altres a Canet, vam anar organitzant el nou Canet Clàssic.

No ens hauríem pas pensat que aquesta idea boja tindria l’èxit que ha tingut. Que els músics respondrien, s’entusiasmarien amb la idea i s’apuntarien a tocar-hi. Que el públic compraria entrades i les esgotaria. Nervis per saber si funcionaria i nervis per tenir-ho tot a punt. I finalment tots ens ho vam passar molt bé: organitzadors, participants, públic.

El que ens porta a crear ClassicAmateur.Cat és la nostra, gairebé diria que necessitat de què tothom participi de la felicitat que és compartir la música i això va passar a Canet Clàssic. Jo vaig tenir el privilegi formar part de l’organització, de tocar a casa en Manuel i també d’escoltar alguns dels concerts dels altres participants, així que vaig poder gaudir amb el meu company flautista, en Fredi, de fer música plegats, vaig gaudir parlant i emocionant-me amb el nostre públic, i vaig gaudir emocionant-me amb la música dels altres participants.

Un moment molt emocionant és quan ha acabat el concert i el públic s’acosta per agrair, cadascú a la seva manera, el concert, i en realitat soc jo, que els vull agrair a ells que hagin fet possible el que ha passat. És un moment d’emoció compartida. I crec que molts vam sentir el mateix.

Ens veiem l’any que ve!