Sense Tu no és possible

Després de dinar al restaurant del Parc Bosc ─per a mi, el jardí de casa─ comencem a afinar els instruments. L’Eva, la Montse i jo. La Maria Àngels arriba tot seguit. Ens afermen en un sense-tu-no-és-possible. Ara si, ja som quatre. Queda inaugurada la primera  Kamarada. Ens iniciem amb el Mestre Johann Sebastian, un bàlsam per l’ànima. Continuem amb unes partitures cuquis que ha dut l’Eva. Per acabar, un altre mestre, Wolfgang Amadeus.

Mentre ens abraça la música, el temps passa volant. El sol descendeix pel firmament. La tramuntana bufa de valent; transita de nord a sud, travessa la casa com un poltre salvatge. El fred ens obliga a posar-nos l’abric perquè, si pot ser, encara volem esgarrapar quatre notes més d’aquest bonic quartet que es deixa tocar. 

Gràcies Ma Angels, Montse i Eva per fer-ho possible !

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s